Attention! Some of this material is not in the public domain.
It is illegal to copy and distribute our copyright-protected material without permission. It is also illegal to reprint copyright texts or translations without the name of the author or translator.
To inquire about permissions and rates, contact Emily Ezust at licenses@email.lieder.example.net
If you wish to reprint translations, please make sure you include the names of the translators in your email. They are below each translation.
Note: You must use the copyright symbol © when you reprint copyright-protected material.
Mit erstorbnem Scheinen Steht der Mond auf todtenstillen Hainen, Seufzend [streicht]1 der Nachtgeist durch die Luft - Nebelwolken [schauern]2, Sterne trauern Bleich herab, wie Lampen in der Gruft. Gleich Gespenstern, stumm und hohl und hager, Zieht in schwarzem Todtenpompe dort Ein Gewimmel nach dem Leichenlager Unterm Schauerflor der Grabnacht fort. Zitternd an der Krücke Wer mit düsterm, rückgesunknem Blicke, Ausgegossen in ein heulend Ach, Schwer geneckt vom eisernen Geschicke, Schwankt dem stummgetragnen Sarge nach? Floß es »Vater« von des Jünglings Lippe? Nasse Schauer schauern fürchterlich Durch sein gramgeschmolzenes Gerippe, Seine Silberhaare bäumen sich. - Aufgerissen seine Feuerwunde! Durch die Seele Höllenschmerz! »Vater« floß es von des Jünglings Munde, »Sohn« gelispelt hat das Vaterherz. Eiskalt, eiskalt liegt er hier im Tuche, Und dein Traum so golden einst, so süß! Süß und golden, Vater, dir zum Fluche! Eiskalt, eiskalt liegt er hier im Tuche, Deine Wonne und dein Paradies! Mild, wie, umweht von Elysiumslüften, Wie, aus Auroras Umarmung geschlüpft, Himmlisch umgürtet mit rosigten Düften, Florens Sohn über das Blumenfeld hüpft, Flog er einher auf den lachenden Wiesen, Nachgespiegelt von silberner Fluth, Wollustflammen entsprühten den Küssen, Jagten die Mädchen in liebende Gluth. Muthig sprang er im Gewühle der Menschen, Wie [auf Gebirgen]3 ein jugendlich Reh; Himmelum flog er in schweifenden Wünschen, Hoch wie [die]4 Adler in wolkigter Höh; Stolz wie die Rosse sich sträuben und schäumen, Werfen im Sturme die [Mähnen]5 umher, Königlich wider den Zügel sich bäumen Trat er vor Sklaven und Fürsten daher. Heiter, wie Frühlingstag, schwand ihm das Leben, Floh ihm vorüber in Hesperus' Glanz, Klagen ertränkt' er im Golde der Reben, Schmerzen verhüpft' er im wirbelnden Tanz. Welten schliefen im herrlichen Jungen, Ha! wenn er einsten zum Manne gereift - Freue dich, Vater - im herrlichen Jungen Wenn einst die schlafenden Keime gereift! Nein doch, Vater - Horch! die Kirchhofthüre brauset, Und die ehrnen Angel klirren auf - Wie's hinein ins Grabgewölbe grauset! - Nein doch, laß den Thränen ihren Lauf! Geh, du Holder, geh im [Pfad]6 der Sonne Freudig weiter der Vollendung zu, Lösche nun den [edeln]7 Durst nach Wonne, Gramentbundner, in Walhallas Ruh! [Wiedersehen]8 - himmlischer Gedanke! - [Wiedersehen]8 dort an Edens Thor! Horch! der Sarg versinkt mit [dumpfigem]9 Geschwanke, Wimmernd schnurrt das Todtenseil empor! Da wir trunken um einander rollten, Lippen schwiegen, und das Auge sprach - Haltet! haltet! - da wir boshaft grollten - Aber Thränen stürzten wärmer nach - - Mit erstorbnem Scheinen Steht der Mond auf todtenstillen Hainen, Seufzend [streicht]1 der Nachtgeist durch die Luft. Nebelwolken [schauern]2, Sterne trauern Bleich herab, wie Lampen in der Gruft. Dumpfig schollert's überm Sarg zum Hügel - O um Erdballs Schätze nur noch einen Blick! - Starr und ewig schließt des Grabes Riegel, Dumpfer - dumpfer schollert's überm Sarg zum Hügel, Nimmer gibt das Grab zurück.
About the headline (FAQ)
View original text (without footnotes)Confirmed with Schillers sämmtliche Werke, Neue Ausgabe, Erster Band, Verlag der J.G.Cotta'schen Buchhandlung, Stuttgart 1871, pages 2-4.
First published in Anthologie auf das Jahr 1782, anonymously edited by Schiller with the fake publishing information "Gedrukt in der Buchdrukerei zu Tobolsko", actually published by Johann Benedict Metzler in Stuttgart. The poem (pages 82-87) has the title "Eine Leichenfantasie. 1780. (in Musik zu haben beim Herausgeber.)" and "Y." as the author's name.
1 Schubert (Alte Gesamtausgabe): "streift"2 Schubert: "trauern"
3 omitted by Schubert
4 Schubert: "der"
5 Schubert: "Mähne"
6 Schubert: "Pfade"
7 Schubert: "edlen"
8 Schubert: "Wiedersehn"
9 Schubert: "dumpfem", but "dumpfigem" when repeated
Authorship:
- by Friedrich von Schiller (1759 - 1805), "Eine Leichenphantasie", written 1780, Stuttgart, Johann Benedict Metzler, first published 1781 [author's text checked 1 time against a primary source]
Musical settings (art songs, Lieder, mélodies, (etc.), choral pieces, and other vocal works set to this text), listed by composer (not necessarily exhaustive):
- by Franz Peter Schubert (1797 - 1828), "Leichenfantasie", alternate title: "Eine Leichenphantasie", D 7 (1811), published 1894 [sung text checked 1 time]
- by Václav Jan Křtitel Tomášek (1774 - 1850), "Leichenfantasie", op. 25 [sung text not yet checked]
Available translations, adaptations or excerpts, and transliterations (if applicable):
- CAT Catalan (Català) (Salvador Pila) , copyright © 2017, (re)printed on this website with kind permission
- ENG English (Emily Ezust) , no title, copyright ©
- FRE French (Français) (Pierre Mathé) , "Fantasmagorie funèbre", copyright © 2010, (re)printed on this website with kind permission
- ITA Italian (Italiano) (Amelia Maria Imbarrato) , "Fantasia macabra", copyright © 2005, (re)printed on this website with kind permission
Research team for this page: Richard Morris , Peter Rastl [Guest Editor]
This text was added to the website between May 1995 and September 2003.
Line count: 79
Word count: 459
Amb una lluïssor somorta, la lluna és damunt el boscatge silent com els morts, sospirant, l’esperit de la nit vagareja per l’aire – els núvols de boira ploren, les estrelles deixen caure llàgrimes, pàl·lides com les llànties d’una tomba. Com si fossin fantasmes, muts, balmats i magres, passa per allà, en una negra solemnitat mortuòria, un seguici vers el fossar dels morts, sota el lúgubre crespó de la nit sepulcral. Tremolant en les crosses, qui és el que amb un esguard ombrívol, ensotat, vessa plorós el seu dolor, durament lacerat per un destí implacable, i camina trontollant darrere el taüt portat en silenci? Ha sortit la paraula “pare” dels llavis del donzell? Un terrible calfred de suor recorre el seu esquelet desfet per la pena i els seus cabells argentats s’aixequen. La seva ferida coent és oberta! Un dolor infernal travessa la seva ànima! “Pare” surt de la boca del donzell. “Fill” remuga el cor del pare. Fred com el glaç, jau ell aquí en la mortalla i el teu somni, adés tan daurat, tan dolç, dolç i daurat, pare, que sigui maleït! Fred com el glaç, jau ell aquí en la mortalla, el goig i el teu paradís! Suau, com ventejat per l’aire de l’Elisi, com esquitllat dels braços de l’Aurora, divinament envoltat de perfum de roses, el fill de Flora saltironejava damunt un camp de flors, s’envolava al llarg de les prades rialleres, emmirallades per les aigües argentines, flames de voluptat brollaven dels seus besos, empaitava les noies amb un enardiment amorós. Ardit, es llançà en la multitud dels humans, com un jove cabirol; volava pel cel en erràtics afanys, tan alt com l’àguila entre els núvols; ufanós, com els corsers que s’encabriten i escumegen, i sacsegen les crines en el vent, alzinant-se règiament contra la brida, així es presentà davant els esclaus i els prínceps. Alegre, com un dia de primavera, se li esvaní la vida, passà volant en la brillantor d’Hèsper, calcigà els dolors en els giravolts de la dansa. En el magnífic donzell, mons hi dormitaven, ah, si hagués pogut esdevenir un home – alegra’t, pare, de l’esplèndid adolescent, un germen dorment hagués, al seu dia, madurat! Però no, pare, -- escolta! La porta del cementiri grinyola, i els seus golfos de bronze s’obren xerricant – quin horror aquí dins del sepulcre! Però no, deixa vessar les llàgrimes! Ves, jove enciser, ves per el camí del sol, joiós, endavant, vers el seu acompliment, apaga ara la teva noble set de voluptat, lliure de rancúnia, en la serenor del Valhalla! Ens tornarem a veure – oh pensament celestial! Ens tornarem a veure, allà a la porta de l’Edèn! Escolta! El taüt s’ensorra amb un somort balanceig, amb el planyívol grinyol de la corda que torna a pujar! Aleshores ebris, rodolem uns amb els altres, els llavis callen però els ulls diuen: “Prou! Prou!” En la nostra sorneguera rancúnia però, cauen més fervents les llàgrimes. Amb una lluïssor somorta, la lluna és damunt el boscatge silent com els morts, sospirant, l’esperit de la nit vagareja per l’aire – els núvols de boira ploren, les estrelles deixen caure llàgrimes, pàl·lides com les llànties d’una tomba. Una remor somorta ressona damunt el taüt vers el tossal, oh, per tot l’or del món, un esguard encara! Inexorable, es tanca per sempre la balda del sepulcre, cada cop més somorta la remor damunt el taüt vers el tossal, el sepulcre no retorna mai el que pren.
About the headline (FAQ)
Translation of title "Leichenfantasie" = "Fantasia fúnebre"Authorship:
- Translation from German (Deutsch) to Catalan (Català) copyright © 2017 by Salvador Pila, (re)printed on this website with kind permission. To reprint and distribute this author's work for concert programs, CD booklets, etc., you may ask the copyright-holder(s) directly or ask us; we are authorized to grant permission on their behalf. Please provide the translator's name when contacting us.
Contact: licenses@email.lieder.example.net
Based on:
- a text in German (Deutsch) by Friedrich von Schiller (1759 - 1805), "Eine Leichenphantasie", written 1780, Stuttgart, Johann Benedict Metzler, first published 1781
This text was added to the website: 2017-04-23
Line count: 78
Word count: 574